1. |
A pastar
02:45
|
|||
|
Tenint problemes i sortint d'ells
es la historia de la meva vida,
però d'alguna manera
sempre trobo com sobreviure.
Cicatrius a la cara, més profundes al cor,
No se com va començar, tot va venir de cop.
Vaig mirar d'actuar...
I mai no he renunciat!
I aquest sóc jo, un perdut sense vergonya,
Una fera que no pots domar.
No necessito algú que em jutgi,
especialment tu, ves a pastar...
O avui pillaràs!
Vivint del treball, lluitant pels meus drets,
Menystinguts per les jerarquies.
Ser un irreverent,...
penso que no defalliré.
No segueixo modes, tinc clar el meu ideal.
Admiro aquella gent, fidel fins al final.
Tractes com et tracte...
Si cal farem el MAL.!
I aquest sóc jo, un perdut sense vergonya,
Una fera que no pots domar.
No necessito algú que em jutgi,
especialment tu, ves a pastar...
O avui pillaràs!
|
||||
2. |
Condemnat
03:08
|
|||
|
Units en el fracàs
Malgrat el pas dels anys.
Perduts però mai vençuts,
endurint la pell per fer-ne un escut.
Sent sobre les espatlles,
tot el pes del món,
Vas avançant, a base de rebre cops!
Ja t'han jutjat,
Una marca que duràs per sempre,
CONDEMNAT
amb un succés, callaran les seves misèries.
Periodisme benintencionat
disposat a tergiversar.
Sort en tens dels teus,
que romandran al teu costat.
Vindran nous temps,
baixaran el cap aquells que xerren.
Sentiràs la llibertat,
que es fotin els que malmeten
|
||||
3. |
Divendres nit
03:00
|
|||
|
Quan et lleves dilluns al matí,
no saps com fer-ho per que sigui divendres nit.
T'arrossegues per la setmana deprimit,
però el cap de setmana ja es aquí!
Es divendres nit, enfila cap al Bar,
Sortim de la rutina, que cremi la ciutat!
Cauen les hores i els gots es van acumulant,
dius un exabrupte, alguna barbaritat.
S'arrosseguen riures sonors i guturals.
Regna l'eufòria dels embolingats!!!
Es divendres nit, enfila cap al Bar,
Sortim de la rutina, que cremi la ciutat!
|
||||
4. |
||||
|
Ells tenen sirenes, furgones i la llei
Nosaltres el foc, caputxes i justícia.
Ells canalitzen l'odi i la frustració
Nosaltres l'esperança, la ràbia i la raó!
Salut i força! als lluitadors
Cada dia a batzegades i sense por.
Uniu-vos a ells, serem imparables
Deixem-nos-hi la pell, sóm ingovernables
Mai com fins ara havíem estat tant organitzats!
Tothom a lloc, sortim al combat,
Som un poble que es defensa
Una nació cansada de plorar!
Una nació que surt a lluitar!
Prou victimisme, aturem la farsa.
Aparquem el seny, que ens guï la rauxa.
Ens volen callar amb la repressió.
Seguim solidaris, amb els lluitadors!!
Ells només tenen un Estat al darrera,
Nosaltres aixequem, els panots de la vorera.
Ells han jurat, servir a l'estanquera.
Nosaltres sóm el poble, els fills de la senyera!
|
||||
5. |
La vida és una merda
03:11
|
|||
|
Van passant les modes, Van passant els anys,
Son moltes les traïcions, Son molts els desenganys,
Però ni el temps ni la distància han pogut fer-nos canviar.
Seguim sent els mateixos que vam començar!
Somiant en el futur, tants mons per triar,
l'etern adolescent, que mai creixerà.
Cada dia mes conscient, que mai es compliran.
La vida es una merda, però fotrem fins al final.
Saps que mai vindran.
Els somnis que vas frustrar.
Són aquells errors,
Els que et van forjar.
Amb l'arrogància de qui s'ha de menjar el món,
L'humiliat, ja L'aprendràs a cops.
Des que vas deixar de ser adolescent,
ja et vas adonar que tot va malament.
Són els mals temps, els que ja han passat,
i el pitjor, està per arribar.
La vida es una merda i malgrat tot seguim.
La vida és una merda, Però avui sortim!
|
||||
6. |
||||
|
Quants anys han passat?
Quants somnis acabats
I encara seguim aquí!
Quantes nits sense destí,
Quantes lluites sense fi,
En aquesta merda ciutat.
Cada record encén un foc dintre de mi
Miro enrere sense preguntar per què
Un dia vaig triar defensar el meu destí
Tatuat al cor, no defalliré
No et rendeixis mai
Moltes vegades me equivocat
Molts amics que he vist marxar
I mai els oblidaré
Moltes coses que no he dit
de moltes altres que m'he penedit
Però potser ho tornaria a fer
Ara et miro i entenc el perquè
Jo vaig dir, que aquesta vida no és per a mi
Encara orgullós de ser com soc
Dos dits al cel i que us follin a tots!
|
||||
Donec Perficiam Barcelona, Spain
DONEC PERFICIAM som un grup de d'Oi! en català, format per cinc originaris de Barcelona i rodalies. Som Patriotes Catalans,
antifeixistes i apassionats del futbol.
Els seus components som:
Raül: BATERIA ,
Fran: BAIX
Roger: GUITARRA I VEUS ,
Òscar: GUITARRA I VEUS ,
Bernat: VEU PRINCIPAL
... more
If you like Donec Perficiam, you may also like:
DE #110 BLACK AUBERGINE demo CASSETTE
by Discos Enfermos
Heady hardcore punk from Black Aubergine has groove, heft, and an experimental edge percolating behind the blown-out surface.
go to album
Bridging Electricity
by Lost Legion
Hard-charging street punk with searing riffs and anthemic, shout-along choruses from Chicago's Lost Legion.
go to album
Fear b/w Doubt
by Jellicoe & Woodbury
Toronto hardcore upstarts go for the establishment's throat with back-to-back bouts of Jawbreaker-esque fury.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 12, 2024
go to album
Breathless indie pop from Oakland group neutrals, who mine the classic spirit of Sarah Records to terrific result.
go to album
A no wave oddity out of the Netherlands, Geo make warped and dissonant dance party punk rock.
go to album
Dead Cross, Retox, and Qui members dish out subversive hardcore with an indignant smirk; come for the riffs, stay for the synth experiments.
go to album
